14-01-2011, 01:03
Ostis Tòfol, quina por que em fas cada vegada que preguntes 
De l'efecte tampó en podríem dir "efecte esponja". Un compost tampó és aquell capaç de captar (o cedir) un excés (o defecte) de protons (H+, o sigui àcid) del medi. D'igual manera que una esponja és capaç d'absorbir un excés d'humitat, però també d'humidificar quan l'ambient és massa sec. L'esponja fa de magatzem d'aigua i fa de "pulmó", l'aigua hi queda atrapada però es regula amb elmedi mantenint una humitat constant.
Un compost tampó com els carbonats o els bicarbonats a l'aigua, és capaç d'absorbir un excés puntual d'acid i així mantenint constant el pH. L'excés d'acid queda "emmagatzemat" i si en un moment donat el pH puja, el tampó retorna àcid al medi i segueix mantenint el pH constant.
Per l'efecte de la duresa sobre els peixos, això ja no ho tinc tant clar. En general les sals de l'aigua afecten els processos d'intercanvi de fluids de les cèl·lules (processos osmòtics). Els peixos d'aigües molt àcides no estan tant ben adaptats a estar en contacte amb grans quantitats de minerals dissolts a l'aigua (calci, sodi, carbonats, et.). El calci (GH), en aquest sentit, afecta fortament en els processos osmòtics. L'excés de carbonats, a més de fer pujar bastant el pH, també pot precipitar en forma de sals insolubles (carbonats de calci,per exemple) i pot afectar a peixos que no estiguin adaptats a eliminar-los (s'ha comentat sempre el tema de les calcificacions en neons i cardenals).
En peixos d'aigües molt toves, un altre problema freqüent és que com els seus hàbitats son extremadament àcids (les aigües negres poden tenir pH inferiors a 5), son peixos amb poques defenses exteriors i en un pH més elevat, amb molts més patògens al medi, tendeixen a enmalaltir fàcilment (discus i escalaras salvatges, chocolates, samurais, etc...)
Una duresa rondan els 10dGH i els 4dkH crec que és una aigua perfecta per a un inmens ventall de peixos.
miley20:miley20:
De l'efecte tampó en podríem dir "efecte esponja". Un compost tampó és aquell capaç de captar (o cedir) un excés (o defecte) de protons (H+, o sigui àcid) del medi. D'igual manera que una esponja és capaç d'absorbir un excés d'humitat, però també d'humidificar quan l'ambient és massa sec. L'esponja fa de magatzem d'aigua i fa de "pulmó", l'aigua hi queda atrapada però es regula amb elmedi mantenint una humitat constant.
Un compost tampó com els carbonats o els bicarbonats a l'aigua, és capaç d'absorbir un excés puntual d'acid i així mantenint constant el pH. L'excés d'acid queda "emmagatzemat" i si en un moment donat el pH puja, el tampó retorna àcid al medi i segueix mantenint el pH constant.
Per l'efecte de la duresa sobre els peixos, això ja no ho tinc tant clar. En general les sals de l'aigua afecten els processos d'intercanvi de fluids de les cèl·lules (processos osmòtics). Els peixos d'aigües molt àcides no estan tant ben adaptats a estar en contacte amb grans quantitats de minerals dissolts a l'aigua (calci, sodi, carbonats, et.). El calci (GH), en aquest sentit, afecta fortament en els processos osmòtics. L'excés de carbonats, a més de fer pujar bastant el pH, també pot precipitar en forma de sals insolubles (carbonats de calci,per exemple) i pot afectar a peixos que no estiguin adaptats a eliminar-los (s'ha comentat sempre el tema de les calcificacions en neons i cardenals).
En peixos d'aigües molt toves, un altre problema freqüent és que com els seus hàbitats son extremadament àcids (les aigües negres poden tenir pH inferiors a 5), son peixos amb poques defenses exteriors i en un pH més elevat, amb molts més patògens al medi, tendeixen a enmalaltir fàcilment (discus i escalaras salvatges, chocolates, samurais, etc...)
Una duresa rondan els 10dGH i els 4dkH crec que és una aigua perfecta per a un inmens ventall de peixos.
miley20:miley20:
![[-]](https://forum.aquariofilabcn.org/images/collapse.png)