12-12-2011, 01:39
De totes maneres no hem d'oblidar que el filtre és la part intermitja de la cadena, transforma la merda en nitrats (la part final), i la merda ve irremeiablement del menjar.
Així que el que hem de quadrar és aquest triplet: menjar-filtre-nitrats
El filtre ha de ser prou potent com per neutralitzar l'amoníac i els nitrits de forma gairebé inmediata i evitar que mai estiguin presents en forma apreciable (primer objectiu). Un cop el filtre elimina l'amoníac i els nitrits de forma ràpida, ja no pot millorar el seu rendiment.
En aquest punt doncs, només ens queda jugar amb les entrades (menjar) i les sortides (canvis d'aigua, creixement de les plantes), per aconseguir el nostre segon objectiu: que els nitrats es mantinguin a ratlla sense acumular-se. Això s'aconsegueix, segons la nostra "equació" amb una de dues (o les dues!):
1) MENYS menjar
2) MÉS canvis d'aigua (més abundants i/o més freqüents) i/o més creixement de plantes
Així que el que hem de quadrar és aquest triplet: menjar-filtre-nitrats
El filtre ha de ser prou potent com per neutralitzar l'amoníac i els nitrits de forma gairebé inmediata i evitar que mai estiguin presents en forma apreciable (primer objectiu). Un cop el filtre elimina l'amoníac i els nitrits de forma ràpida, ja no pot millorar el seu rendiment.
En aquest punt doncs, només ens queda jugar amb les entrades (menjar) i les sortides (canvis d'aigua, creixement de les plantes), per aconseguir el nostre segon objectiu: que els nitrats es mantinguin a ratlla sense acumular-se. Això s'aconsegueix, segons la nostra "equació" amb una de dues (o les dues!):
1) MENYS menjar
2) MÉS canvis d'aigua (més abundants i/o més freqüents) i/o més creixement de plantes