03-01-2014, 22:01
(Última modificación: 04-01-2014, 15:54 por David Fernández.)
Hola!
Us explico un problema que tinc des de fa uns mesos i que em té alhora preocupat i despistat. Primer, però, una petita introcucció...
Tinc un aquari amazònic de 450 litres amb discus (6), corys sterbais (entre 50 i 60; vaig començar amb 6 i s'han reproduït al llarg dels anys...) i cardenals (uns 240). L'aquari el vaig muntar l'any 2002 i des de llavors ha estat funcionant de manera ininterrumpuda. Per tant, fa 11 anys i mig!
Fins fa un any i escaig les plantes em varen tirar molt bé. De fet, l'aquari era una selva, com bé saben alguns companys que el varen veure. És cert que no tenia plantes complicades (fonamentalment echinodorus cordifolius, higrophyla polysperma y cryptocoryne wendtii), però era una selva. Durant anys vaig llençar cada setmana una bossa de supermercat plena fins a dalt de talls d'higrophyla polysperma).
Doncs bé, des de fa 1-2 anys la cosa ha anat progressivament a menys. Sense que fes canvis en el manteniment de l'aquari o en l'alimentació dels peixos (dono papilla casera als discus, però ho he fet sempre), poc a poc he anat perdent les plantes, i des de fa mesos tinc els nitrats absolutament disparats. Quan dic disparats, és disparats: entre 40 i 80 mg/l. De fet, em sorprén que els discus m'estiguin aguantant (encara que he tingut algun problema darrerament). I aquests nivells de nitrats els tinc fins i tot fent canvis brutals d'aigua: he arribat a fer 3 canvis del 60% en una setmana, i a la setmana següent ja tornava a tenir els nitrats a 50-60 mg/l, quan tota la vida (els primers 9-10 anys de vida de l'aquari) els havia tingut constants sobre els 5-10 mg/l amb un canvi del 30% d'aigua a la setmana.
En els darrers mesos he introduït diverses vegades plantes noves (i fàcils: higrophyla, etc.) i han cascat totes. Només se'm mantenen (encara que sense crèixer gaire) unes echinodorus vesubius i les cryptocoryne wendtii, que ja no són ni molt menys el que eren, però aguanten a dures penes...
Al llarg dels mesos, he anat descartant possibles fonts de l'origen dels NO3:
- He provat amb dos tests de diferents marques, no fos que el problema no fos de nitrats elevats, sino del test. Tots dos donen valors molt similars.
- L'aigua d'òsmosi amb la que faig els canvis d'aigua té NO3=0, com ha de ser.
- He tret de l'aquari alternativament les arrels que tinc (algunes adquirides en els darrers 2 anys), les he posat submergides en aigua en recipients externs, he mesurat NO3 al cap d'uns dies i he comprovat que les arrels NO desprenen NO3.
- Òbviament, he comprovat que no hi hagués peixos morts i he netejat filtres diverses vegades.
Fent tot això, trobo que només em queden dos possibles orígens dels NO3:
- Superpoblació de peixos. M'extranya, doncs al llarg de la vida de l'aquari he mantingut poblacions de peixos similars a l'actual sense problemes, encara que era a l'epoca en que les plantes tiraven de meravella (i es menjaven NO3, clar).
- Problemes amb el substrat. El substrat no l'he canviat en els 11,5 anys de vida de l'aquari. És sílice negra (fa 12 anys no hi havia les pijades de substrats que hi ha ara), i al llarg dels anys he anat posant abonament en boletes, però cada molt de temps, i ara ja fa molt que no poso. La meva sospita ve perquè tinc l'aquari en un moble Nilo Maxi de Sirocco, que em permet veure per sota l'aquari: tota la base de l'aquari està plena d'arrels de plantes que ja no existeixen (s'han mort), fonamentalment de les meves antigues echinodorus i part de les cryptos. Encara durant aquest anys he sifonat setmanalment l'aquari, a la fondària on estant aquestes arrels profundes (7-10 cm) no he arribat. És possible que estinguin es decomposició i aquest sigui l'origen dels NO3 elevadíssims? A més, tinc un cable calentador de fons, el que afavoreix la recirculació de l'aigua al substrat i potser això porta NO3 a la columna d'aigua.
Com ho veieu? Què en penseu de tot plegat? Puc fer alguna prova més per intentar determinar sense dubtes l'origen dels NO3?
Si creieu que alguna dada més us donaria més pistes, no dubteu en preguntar. Jo porto uns mesos que estic despistadíssim, però no puc continuar fent 2 canvis setmanals de 200 litres l'aigua d'òsmosi a l'aquari, doncs a part de la feinada, la despesa d'aigua i electricitat per escalfar l'aigua del canvi és bastant elevada i la dona comença a arronsar el nas...
Estic desitjant sentir la vostra opinió al respecte...
Fins ara,
David.
Us explico un problema que tinc des de fa uns mesos i que em té alhora preocupat i despistat. Primer, però, una petita introcucció...
Tinc un aquari amazònic de 450 litres amb discus (6), corys sterbais (entre 50 i 60; vaig començar amb 6 i s'han reproduït al llarg dels anys...) i cardenals (uns 240). L'aquari el vaig muntar l'any 2002 i des de llavors ha estat funcionant de manera ininterrumpuda. Per tant, fa 11 anys i mig!
Fins fa un any i escaig les plantes em varen tirar molt bé. De fet, l'aquari era una selva, com bé saben alguns companys que el varen veure. És cert que no tenia plantes complicades (fonamentalment echinodorus cordifolius, higrophyla polysperma y cryptocoryne wendtii), però era una selva. Durant anys vaig llençar cada setmana una bossa de supermercat plena fins a dalt de talls d'higrophyla polysperma).
Doncs bé, des de fa 1-2 anys la cosa ha anat progressivament a menys. Sense que fes canvis en el manteniment de l'aquari o en l'alimentació dels peixos (dono papilla casera als discus, però ho he fet sempre), poc a poc he anat perdent les plantes, i des de fa mesos tinc els nitrats absolutament disparats. Quan dic disparats, és disparats: entre 40 i 80 mg/l. De fet, em sorprén que els discus m'estiguin aguantant (encara que he tingut algun problema darrerament). I aquests nivells de nitrats els tinc fins i tot fent canvis brutals d'aigua: he arribat a fer 3 canvis del 60% en una setmana, i a la setmana següent ja tornava a tenir els nitrats a 50-60 mg/l, quan tota la vida (els primers 9-10 anys de vida de l'aquari) els havia tingut constants sobre els 5-10 mg/l amb un canvi del 30% d'aigua a la setmana.
En els darrers mesos he introduït diverses vegades plantes noves (i fàcils: higrophyla, etc.) i han cascat totes. Només se'm mantenen (encara que sense crèixer gaire) unes echinodorus vesubius i les cryptocoryne wendtii, que ja no són ni molt menys el que eren, però aguanten a dures penes...
Al llarg dels mesos, he anat descartant possibles fonts de l'origen dels NO3:
- He provat amb dos tests de diferents marques, no fos que el problema no fos de nitrats elevats, sino del test. Tots dos donen valors molt similars.
- L'aigua d'òsmosi amb la que faig els canvis d'aigua té NO3=0, com ha de ser.
- He tret de l'aquari alternativament les arrels que tinc (algunes adquirides en els darrers 2 anys), les he posat submergides en aigua en recipients externs, he mesurat NO3 al cap d'uns dies i he comprovat que les arrels NO desprenen NO3.
- Òbviament, he comprovat que no hi hagués peixos morts i he netejat filtres diverses vegades.
Fent tot això, trobo que només em queden dos possibles orígens dels NO3:
- Superpoblació de peixos. M'extranya, doncs al llarg de la vida de l'aquari he mantingut poblacions de peixos similars a l'actual sense problemes, encara que era a l'epoca en que les plantes tiraven de meravella (i es menjaven NO3, clar).
- Problemes amb el substrat. El substrat no l'he canviat en els 11,5 anys de vida de l'aquari. És sílice negra (fa 12 anys no hi havia les pijades de substrats que hi ha ara), i al llarg dels anys he anat posant abonament en boletes, però cada molt de temps, i ara ja fa molt que no poso. La meva sospita ve perquè tinc l'aquari en un moble Nilo Maxi de Sirocco, que em permet veure per sota l'aquari: tota la base de l'aquari està plena d'arrels de plantes que ja no existeixen (s'han mort), fonamentalment de les meves antigues echinodorus i part de les cryptos. Encara durant aquest anys he sifonat setmanalment l'aquari, a la fondària on estant aquestes arrels profundes (7-10 cm) no he arribat. És possible que estinguin es decomposició i aquest sigui l'origen dels NO3 elevadíssims? A més, tinc un cable calentador de fons, el que afavoreix la recirculació de l'aigua al substrat i potser això porta NO3 a la columna d'aigua.
Com ho veieu? Què en penseu de tot plegat? Puc fer alguna prova més per intentar determinar sense dubtes l'origen dels NO3?
Si creieu que alguna dada més us donaria més pistes, no dubteu en preguntar. Jo porto uns mesos que estic despistadíssim, però no puc continuar fent 2 canvis setmanals de 200 litres l'aigua d'òsmosi a l'aquari, doncs a part de la feinada, la despesa d'aigua i electricitat per escalfar l'aigua del canvi és bastant elevada i la dona comença a arronsar el nas...
Estic desitjant sentir la vostra opinió al respecte...
Fins ara,
David.
![[-]](https://forum.aquariofilabcn.org/images/collapse.png)
